Temes - Solitud

-La dona (matrimoni, treball, moral, . . .)
Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial; el seu marit és un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta i això la porta al desequilibri emocional.

-Amor, erotisme i maternitat
El desequilibri emocional la porta a intenta pal·liar amb les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el pastor. Relacions marcades per la cerca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa.

-L’autoconeixement (consciència-voluntat-acció)
El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.

-Oposició individu-multitud

La multitud, no és pas que diguem gaire optimista, més aviat tot el contrari. La multitud és primitiva, desagradosa i grollera, incívica i desconsiderada, encanvi la Mila és responsable i treballadora.

-El dolor i la solitud
La solitud arriba quan la Mila es violada per l'Ànima, que representa el dolor, es aleshores quan la Mila de decideix emprendre el camí de tornada sola.

-La bestialitat

La bestialitat és quan la Mila es agredida sexualment per l'Ànima, que té més pòstis debèstia que de persona

-La creació artística. El poder de la paraula

Es converteix en guia de Mila precisament perquè a través de la paraula domina la realitat i el seu coneixement forma part del camí iniciàtic de la Mila amb l'objectiu que trobi la seva pròpia paraula.