Lectura i anàlisi de l'obra - Aigües encantades

- Estructura

La estructura d'aquesta obra és pot dividir en dos parts, la interna i la externa:

Estructura interna: 

• Plantejament: fins a la pàg. 39; presenta a Cecília i en demostra el fort caràcter. Un cop apareix el pare comença el nus.
• Nus: fins a la pàg. 120; s'hi expliquen els problemes entre Cecília i la seva família, i s'hi desenvolupa tota la trama.
• Desenllaç: conversa Vergés i Cecília; deixa el final una mica obert.

Estructura extena:

• Pròleg: des de la pàg. 7 fins la 25
• Actes:

          Acte 1: pàgs. 31-63

          Acte 2: pàgs. 63-97

          Acte 3: pàgs. 97-124

- Personatges

Cecília: És la filla d'Amat i de Juliana.


Vergés: És el mestre del poble.


Pere Amat: És el pare de Cecília.

Juliana: És la mare de la Cecília, intenta canviar els pensaments de la seva filla.

Mossèn Gregori: És el mossèn del poble.

Joan Gatell: És el batlle del poble.

Trinitat: És la dona del Batlle.

Foraster: Ell al igual que la Cecília no creu en la religió

Senyor Vicenç: És el veterinari del poble.

Bartomeu i Manso: Són uns jornaler 

Romanill: Aquest era pastor d'ovelles.

Bràulia: És la dona del pastor.

- El personatge de la Cecília

Cecília és la filla d'Amat i de la Juliana, estudia magisteri a la ciutat, ella és una noia que sempre ha rebutjat les creences religioses, encara que els seus pares no ho fan, els seus pares sempre la jutgen per no creure. És partidaria al Foraster, home que tampoc no creu en la religió.
Ella sempre s'oposa al Mossèn Gregori i als seus pares.

- Les relacions entre els personatges

Podem dividir els personatges en 2 blocs:

Per una banda trobem el bàndol dels pares de la Cecília, el Pere Amat i la Juliana, el Mossèn i la resta del poble, que creuen en la religió i critiquen als qui no ho fan.

I per l'altra banda trobem el bàndol de Cecília, que s'enfronta als seus pares i actua amb companyia del foraster i uns quants més del poble com ara Romanill, el manescal, Bartomeu, i Manso.
Enmig dels dos bàndols, hi ha el mestre Vergés que s'inclina cap al bàndol dels renovadors, a causa del seu gran afecte per Cecília.

-Temàtica i ideologia

1. Individu-Societat: L'individu seria el foraster i la societat seria el poble, aquests estan enfrontats, davant de la religió.
2. Religió-Raó: El fet de que no plogui fa creure al poble que és un fet diví i això fa que preguin perquè plogui i acabi la sequera. En canvi el bàndol de la Cecília han arribat a la conclusió que utilitzant l'aigua dels gorgs podrien acabar amb la sequera, però l'aigua dels gorgs és sagrada per al poble, aleshores el poble prefereix continuà resant perquè plogui abans que utilitzar l'aigua sagrada dels gorgs.
3. Reaccionarisme-Progressisme: Segons el poble, només un miracle pot salvar el poble de la sequera i que si no plou és com a conseqüència dels seus pecats. No plou perquè no ha de ploure. En canvi, la Cecília i el foraster són partidaris de la transformació i nous projectes de progrés per a aportar aigua i salvar al poble de la sequera.
4. Dona-Home: L'home (Amat) es qui posa l'ordre a la cas, la Juliana és sotmesa a les ordres d'aquest, en canvi la Cecília es revolta.
5. Món rural-Món urbà: La Cecília i el foraster s'han educat a la ciutat, mentre que el poble rebutja el procés que fa el món urbà, això fa que el món rural (poble) estigui més endarrerit. 
6. Tradició-Educació: La educació que reben Cecília i el foraster són totalment diferents a la educació que el poble ja te implicada, és a dir, que al poble tothom creu en la religió i en canvi el foraster i la Cecília que són els que han rebut coneixements nous, no hi creuen.

-Altres motius temàtics

1. Conflicte generacional: El conflicte regeneracional es dóna perquè és la pròpia societat la que no vol progressar ni canviar les tradicions del seus avantpassats, tot això es causa del seu fanatisme religiós. És aquest fanatisme religiós que el provoca l’enfrontament ideològic entre el que creuen en la ciència com a possible solució a la sequera i els que pensen que les aigües dels gorgs son intocables i sagrades i és obra de Déu el fet que hagi sequera. 
2. L'amor filial: La Cecília els hi diu als seus pares que si l'estimessin de veritat, l'acceptarien tal com és.
3. El saber de les dones i els estereotips femenins: La Cecília estudia, però el seu pare vol que deixi d'estudiar i faci les feines de casa, com la seva mare. Els estereotips femenins que solen utilitzar-se per descriure la feminitat en aquesta obra són: dependent, emocional, sensible, feble. Relaciona a les dones amb la cura dels fills i de la casa. 
4. La violència: Crec que l'Amat confon els termes violència i pare, ja que molts cops utilitzar la violència perquè la seva filla obeeixi, i creu que utilitzant aquesta violència està sent un bon pare.
5. L'autoritat i L'autoritarisme: L'Amat confon aquests dos conceptes, ja que l'autoritat significa creure en el que tu penses però alhora escoltar altres opcions o pensaments i respectar-los. En canvi l'autoritarisme és creure solament el que tu creus i penses i pensar que les idees dels altres, són errònies si no són les mateixes que les teves.

- La influència d'Ibsen

Henrik Ibsen fou un dramaturg noruec considerat el pare del drama realista modern. Les seves obres van ser considerades escandaloses per representar un model de societat que qüestionava els valors familiars i l’autoritat. 

Una de les màximes influències d’Ibsen en les obres modernistes ha sigut l’enfrontament individu-societat

- Elements modernistes

La dona sotmesa a l'home, l'ocell que Vergés li diu a la Cecília que representa, la tempesta, el so de les campanes i la situació del camp rural/camp urbà.