Joan Puig i Ferreter - Aigües encantades

Aigües encantades és una obra teatral escrita per Joan Puig i Ferreter. Joan va néixer el 5 de febrer de 1882 a la selva del camp, el baix camp. Va ser un dramaturg, escriptor i polític català. (Tot i ser un important dramaturg del modernisme i després un gran renovador de les tècniques narratives tot sovint ha estat oblidat pel públic i pels estudiosos de la literatura catalana.)

Fill il·legítim d'un ric terratinent, encara que el seu pare mai va reconeixel com a il·lgítim, va passar la infantesa i l'adolescència a Reus amb la seva mare a casa d'uns oncles. Als quinze anys, quan estudiava batxillerat a Reus, va entrar a formar part del Grup modernista de Reus.

A la primavera de 1899 va traslladar-se a Barcelona. Va començar a estudiar farmàcia, però ho va deixar el primer any, i a partir d'aleshores treballaria d'aprenent de farmàcia al carrer de l'Arc del Teatre. Això va fer que visqués en condicions precàries aquells primers anys a la capital.

L'estiu de 1903, a causa d'algunes penúries econòmiques, va marxar a França, finalment desprès de trencar amb una relació es va instal·lar en poble de la Borgonya. Va ser allà on va tenir una relació amb Madame Matilde Thevenot, una dona casada. Les experiències viscudes en aquest viatge, són el que marca la literatura de Joan Puig i Ferreter i seran plasmades en una de les seves obres. 

El 1904 quan va tornar a Barcelona però al estrenar El noi mimat va tornar a França ja que va suposar un fracàs. El 1911 va començar a treballar com a redactor nocturn a La Vanguardia

El 1918 es va casar amb Clotilde Barranco, amb qui va tenir dues filles: Pilar i Eva.

El 1920 va deixar de treballar a La Vanguardia i va començar com redactor nocturn, a El Dia Gráfico, on publicava els seus articles sota el pseudònim de Juan de Siena. El 1922, novament va deixar aquest diari i va entrar com a redactor diürn a Tribuna, fins al novembre de 1924 quan va tancar. En els articles que escrivia parlava sobre temes quotidians, art, literatura i sobre qüestions teatrals com el teatre d'avantguarda i la seva viabilitat, la polèmica sobre el món de la comèdia, o el Teatre d'Art.

Amb l'adveniment de la Segona República Espanyola, Joan Puig i Ferreter va intensificar la seva activitat dins de la política i d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser diputat a les Corts Espanyoles i posteriorment Parlament de Catalunya. En aquesta època va combinar la seva tasca política i la creació literària.

Cap al principi de la Guerra Civil espanyola, va ser nomenat conseller d'Assistència Social de la Generalitat, càrrec que va ocupar poc temps. Va ser enviat a París com a negociador i comprador de material bèl·lic per a la República, però es va trobar en el centre d'un escàndol econòmic que va malmetre la seva imatge pública.

Va exiliar-se a França, a París. Joan Puig i Ferreter va treballar entre el 1942 i el 1952 en el seu diari íntim, Ressonàncies és una peça cabdal de l'exili català de postguerra. És el testimoni particular d'aquells temps i a més és un document històric, ja que s'hi expliquen alguns dels escàndols dels erudits catalans a l'exili, sobretot pel que fa a la qüestió del repartiment dels diners de la Generalitat entre polítics i escriptors catalans exiliats a París, que l'esquitxaria de ple i a partir del qual es va crear una llegenda negra al seu voltant.

Va ser ministre de Justícia del Govern Republicà a l'Exili entre 1952 i 1954. Va morir a París el 2 de febrer del 1956.