Estructura - Solitud
-Temps (estacions)
Del capítol 1-10: 9 d'abril al 12 de maig
Capítol 11: 13 de maig al 3 de novembre
Del capítol 12 al 18: 4 novembre al 14 de desembre
-Viatge iniciàtic
El primer capítol d'aquest llibre s'anomena "La pujada" ja que es quan la Mila i en Matias pujen cap a l'ermita on la Mila encara és una dona depenent, innocent, amb por, amb inseguretats...
Durant els capítols la Mila començara a combatre les seves pors e inseguretats fins arribar al últim capítol, el18;la Davallada en el qual en aquest capítol la Mila ja es una dona independent, segura de si mateixa, independent que desprès de ser violada per l'anima decideix baixa sola.
-Fragmentarisme/Estructura interna
L'estructura és fragmentària, pròpia del modernisme, cada capítol és concebut com el cant d'un poema, amb una independència estètica perfecta. L'evolució psicologica del personatge, que troba la seva idivindualitat gràcies a la soledat que li provoca la muntanya i que s'enfronta a les forces ocultes de la natura.
És una novel·la d'una estructura rodona, al final ella torna al mateix punt d'on ha partit, encara que hagi canviat i tot gira al seu voltant, els personatges, els fets...
Es pot dividir en dues parts o etapes clares que marquen l'estat anímic del personatge:
Del capítol 1-10: 9 d'abril al 12 de maig
Capítol 11: 13 de maig al 3 de novembre
Del capítol 12 al 18: 4 novembre al 14 de desembre
-Viatge iniciàtic
El primer capítol d'aquest llibre s'anomena "La pujada" ja que es quan la Mila i en Matias pujen cap a l'ermita on la Mila encara és una dona depenent, innocent, amb por, amb inseguretats...
Durant els capítols la Mila començara a combatre les seves pors e inseguretats fins arribar al últim capítol, el18;la Davallada en el qual en aquest capítol la Mila ja es una dona independent, segura de si mateixa, independent que desprès de ser violada per l'anima decideix baixa sola.
-Fragmentarisme/Estructura interna
L'estructura és fragmentària, pròpia del modernisme, cada capítol és concebut com el cant d'un poema, amb una independència estètica perfecta. L'evolució psicologica del personatge, que troba la seva idivindualitat gràcies a la soledat que li provoca la muntanya i que s'enfronta a les forces ocultes de la natura.
És una novel·la d'una estructura rodona, al final ella torna al mateix punt d'on ha partit, encara que hagi canviat i tot gira al seu voltant, els personatges, els fets...
Es pot dividir en dues parts o etapes clares que marquen l'estat anímic del personatge:
Part de pujada (fins al capítol X)
On la Mila és més ignorant i no es coneix interiorment.
Època de la primavera i el bon temps (psicològicament contenta).
Coneix els personatges i aquests la respecten.
Part de la davallada (desde el capítol XI)
La Mila reflexiona en la seva soledat.
Crisi espiritual de la protagonista.
Època de la tardor i el fred (psicològicament deprimida).
Comencen els problemes i s'enfronta a la natura i als personatges.
-Premonicions
L’obra de
Víctor Català posa en joc tota una sèrie de símbols, que relacionats entre sí,
ajuden a precisar el món dins del qual es troba la protagonista.
-Clímax narratiu (cap 10 i 17)
La Mila troba el seu clímax en la violació final: conegut el mal,
experimentat en carn pròpia, deixa de ser desconegut, i per tant mor el fonament del terror i
d’aquesta espectralització.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada