Context literari i ideològic - Solitud
-Narrativa modernista (1901-1912)
Durant el període modernista, la narrativa viu un moment d’expansió. Aquest fet és provocat,per l’argument del públic lector, que fomenta la producció. Destaquen, com a gèneres més conreats, la novel·la breu i el conte. Dins de la novel·la trobem tres tendències.
-La novel·la rural
-La novel·la decandentista
-La novel·la costumista
-Naturalisme i simbolisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al 1880 en la literatura, el moviment es va estendre per tot Occident. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva. Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament.
El simbolisme és el moviment literari i artístic aparegut a França entre el 1870 i el 1880. El simbolisme penetrà a Catalunya amb la renovació estètica portada a terme pel Modernisme. Es convertí en una de les vies de trencament i superació del realisme.
-Fons ideològic i filosòfic: Vitalisme (Nietzsche)
El vitalisme descriu certs corrents filosòfics i científics nascuts al segle XIX.
El seu vessant filosòfic, que també rep el nom de "filosofia de la vida", es caracteritza per ser un corrent refractari als ideals de l'idealisme i el positivisme arribant fins a posicions irracionalistes. Alguns dels pensadors més destacats d'aquest corrent són Friedrich Wilhelm Nietzsche, Wilhelm Dilthey i Henri Bergson.
-Models literaris
Raimon Casellas: Raimon Casellas i Dou va néixer a Barcelona el 7 de gener de 1855 i va morir a Ripollès el 2 de novembre de 1910. Fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català. Autor d'Els sots feréstecs (1901), obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a naturalisme rural.
El seu pare, Josep Casellas i Santaló, va morir quan ell tenia 9 mesos. Amb 17 anys, va esdevenir hereu únic i va abandonar els estudis i va fer-se càrrec del negoci familiar. Els seus primers versos, els va escriure en castellà perquè assistia a tertúlies en aquesta llengua.
Al 1892 es converteix en el principal teoritzador del modernisme quan esdevé crític artístic de La Vanguardia.
Al 1901 pública Els sots feréstecs amb què s'obre el període de màxima esplendor de la narrativa modernista, al 1906 publica Les multituds un recull de relats que presenten una visió sintètica dels comportaments de la massa i al 1909 publica Llibre d'històries on tracta temes relacionats amb l'art.
Àngel Guimerà: va ser un dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845, fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament.
Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar y cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial. Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista. Les seves obres més destacades ven ser: María-Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
Joan Maragall: fou un poeta i escriptor català, figura important dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. Joan Maragall va ser el fill petit del matrimoni format per Josep Maragall (fabricant tèxtil) i Vilarosal i Rosa Gorina Folch; eren tres germanes i ell, nascuts a Barcelona.
Va ser membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme. Va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.
Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda.
La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social. Així mateix, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.
Durant el període modernista, la narrativa viu un moment d’expansió. Aquest fet és provocat,per l’argument del públic lector, que fomenta la producció. Destaquen, com a gèneres més conreats, la novel·la breu i el conte. Dins de la novel·la trobem tres tendències.
-La novel·la rural
-La novel·la decandentista
-La novel·la costumista
-Naturalisme i simbolisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al 1880 en la literatura, el moviment es va estendre per tot Occident. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva. Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament.
El simbolisme és el moviment literari i artístic aparegut a França entre el 1870 i el 1880. El simbolisme penetrà a Catalunya amb la renovació estètica portada a terme pel Modernisme. Es convertí en una de les vies de trencament i superació del realisme.
-Fons ideològic i filosòfic: Vitalisme (Nietzsche)
El vitalisme descriu certs corrents filosòfics i científics nascuts al segle XIX.
El seu vessant filosòfic, que també rep el nom de "filosofia de la vida", es caracteritza per ser un corrent refractari als ideals de l'idealisme i el positivisme arribant fins a posicions irracionalistes. Alguns dels pensadors més destacats d'aquest corrent són Friedrich Wilhelm Nietzsche, Wilhelm Dilthey i Henri Bergson.
-Models literaris
Raimon Casellas: Raimon Casellas i Dou va néixer a Barcelona el 7 de gener de 1855 i va morir a Ripollès el 2 de novembre de 1910. Fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català. Autor d'Els sots feréstecs (1901), obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a naturalisme rural.
El seu pare, Josep Casellas i Santaló, va morir quan ell tenia 9 mesos. Amb 17 anys, va esdevenir hereu únic i va abandonar els estudis i va fer-se càrrec del negoci familiar. Els seus primers versos, els va escriure en castellà perquè assistia a tertúlies en aquesta llengua.
Al 1892 es converteix en el principal teoritzador del modernisme quan esdevé crític artístic de La Vanguardia.
Al 1901 pública Els sots feréstecs amb què s'obre el període de màxima esplendor de la narrativa modernista, al 1906 publica Les multituds un recull de relats que presenten una visió sintètica dels comportaments de la massa i al 1909 publica Llibre d'històries on tracta temes relacionats amb l'art.
Àngel Guimerà: va ser un dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845, fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament.
Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar y cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial. Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista. Les seves obres més destacades ven ser: María-Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
Joan Maragall: fou un poeta i escriptor català, figura important dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. Joan Maragall va ser el fill petit del matrimoni format per Josep Maragall (fabricant tèxtil) i Vilarosal i Rosa Gorina Folch; eren tres germanes i ell, nascuts a Barcelona.
Va ser membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme. Va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.
Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda.
La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social. Així mateix, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada