El teatre modernista: del naturalisme al simbolisme - Aigües encantades

El teatre modernista

El teatre modernista era la manifestació més lliure que tenia un autor per difondre les seves idees i la seva forma de pensar. Puig i Ferreter utilitza aquesta obra per retratà una societat i unes actituds que ell considera que s'haurien de canviar. Com l'actitud de la dona davant d'un home dominant. També es manifesta la lluita entre la llibertat de l'individu i la massa, com la modernitat i la tradició , la raó i la superstició i la ciència i la ignorància.

L'escriptor modernista sent una especial atracció pel teatre, hi veu una plataforma pública per comunicar les seves idees i una possibilitat magnífica per professionalitzar-se; però sobretot, hi aprecia un terreny ideal per confegir un art nou, un art fet de síntesi dediverses expressions artístiques que van de la poesia a la música, passant pel drama i la pintura. En definitiva, un art total, que té força a veure amb línies teatrals com la simbolista.

- El teatre realista-naturalista

El teatre realista presenta un llenguatge quotidià i familiar i els seus personatges no solament parlen de forma natural, sinó que utilitzen la psicologia dels éssers comuns. Les obres realistes tenen dos reptes: la primera és arribar a l'elevació de l'esperit i l'expressió, i l'altra és aconseguir l'efecte dramàtic sense perdre la sensació de la naturalitat.

Les teories relacionades al teatre naturalista, són majoritàriament, de tipus científiques. Aquest estil de teatre exposa a l'humà com un ésser governat per les lleis de l'herència; és a dir que cada persona és el que la seva herència genètica han fet d'ell.

- El teatre simbolista
Està basat en el simbolisme, que s’aprecia en la caracterització dels personatges, en el llenguatge i els recursos literaris utilitzats (art total), per d’aquesta manera, remarcar la poeticitat del moment amb metàfores centrals. Pel que fa als personatges, se’ns imposen com unes figures que tenen una entitat representativa. A més, presenta un caràcter més pessimista i escèptic que el teatre d’idees, evitant la idealització excessiva i aproximant-se a una visió més real de la complexitat de la vida i la recerca de la felicitat.