Literatura catalana

- Estructura La estructura d'aquesta obra és pot dividir en dos parts, la interna i la externa: Estructura interna:  Plantejament: fins a la pàg. 39; presenta a Cecília i en demostra el fort caràcter. Un cop apareix el pare comença el nus. Nus: fins a la pàg. 120; s'hi expliquen els problemes entre Cecília i la seva família, i s'hi desenvolupa tota la trama. Desenllaç: conversa Vergés i Cecília; deixa el final una mica obert. Estructura extena: Pròleg: des de la pàg. 7 fins la 25 Actes:           Acte 1: pàgs. 31-63           Acte 2: pàgs. 63-97           Acte 3: pàgs. 97-124 - Personatges Cecília: És la filla d'Amat i de Juliana. Vergés : És el mestre del poble. Pere Amat: És el pare de Cecília. Juliana: És la mare de la Cecília, intenta canviar els pensaments de la seva filla. Mossèn Gregori: És el mossèn del poble. Joan Gatell: És el batlle del poble....

El teatre modernista El teatre modernista era la manifestació més lliure que tenia un autor per difondre les seves idees i la seva forma de pensar. Puig i Ferreter utilitza aquesta obra per retratà una societat i unes actituds que ell considera que s'haurien de canviar. Com l'actitud de la dona davant d'un home dominant. També es manifesta la lluita entre la llibertat de l'individu i la massa, com la modernitat i la tradició , la raó i la superstició i la ciència i la ignorància. L'escriptor modernista sent una especial atracció pel teatre, hi veu una plataforma pública per comunicar les seves idees i una possibilitat magnífica per professionalitzar-se; però sobretot, hi aprecia un terreny ideal per confegir un art nou, un art fet de síntesi dediverses expressions artístiques que van de la poesia a la música, passant pel drama i la pintura. En definitiva, un art total, que té força a veure amb línies teatrals com la simbolista. - El teatre realista-naturalista...

Aigües encantades és una obra teatral escrita per Joan Puig i Ferreter . Joan va néixer el 5 de febrer de 1882 a la selva del camp, el baix camp. Va ser un dramaturg, escriptor i polític català. (T ot i ser un important dramaturg del  modernisme  i després un gran renovador de les tècniques narratives tot sovint ha estat oblidat pel públic i pels estudiosos de la literatura catalana .) Fill il·legítim d'un ric terratinent, encara que el seu pare mai va reconeixel com a il·lgítim, va passar la infantesa i l'adolescència a  Reus  amb la seva mare a casa d'uns oncles.  Als quinze anys, quan estudiava batxillerat a Reus, va entrar a formar part del  Grup modernista de Reus . A la primavera de 1899 va traslladar-se a  Barcelona . Va començar a estudiar  farmàcia , però ho va deixar el primer any, i a partir d'aleshores treballaria d'aprenent de farmàcia al carrer de l'Arc del Teatre. Això va fer que visqués en condicions precàries aquells ...

-La dona (matrimoni, treball, moral, . . .) Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial; el seu marit és un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta i això  la porta al desequilibri emocional. -Amor, erotisme i maternitat El desequilibri emocional la porta a   intenta pal·liar amb les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el pastor. Relacions marcades per la cerca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. -L’autoconeixement (consciència-voluntat-acció) El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament. -Oposició individu-multitud La multitud, no és pas que diguem gaire optimista, més aviat tot el contrari. La multitud és primitiva, desagradosa i grollera, incívica i...

Hi ha diverses interpretacions melòdiques sobe el simbolisme de la muntanya que es contraposen en un paisatge descrit com una creació que tradueix estats anímics. Es un joc de dualitats, entre les llums i les ombres de l'existència, podem resseguir les traces de diverses històries, de diferents percepcions trobades.

-3 nivells de llengua: veu narrativa, personatges, pastor Hi ha tres registres lingüístics diferents: el del narrador (dialectal i alhora culte), el dels personatges (dialectal i alhora vulgar) i el del Pastor. -La llengua del pastor S'hi barregen trets rossellonesos i empordanesos,  es poden destacar:  l’ús, en casos de negació, del mot pas en comptes de no;  l’ús de la conjunció mes en comptes de però i  la iodització, com en el cas de cotre en lloc de quatre. -“Llengua mascla”: riquesa i expressivitat, dialectalisme, ruralismes Útil per transmetre la fantasia/realitat dels sentiments i vivències d'una dona en un joc que combina el conscient i l'inconscient i que explora i defineix la sensualitat/sexualitat des d'un cos i pensaments femení mitjançant imatges, metàfores, comparacions i altres recursos. 

-Dualitat còsmica: el bé i el mal El bé el representa la Mila i el pastor i el mal és representat per l'Ànima i en Matias -La terra alta i la terra baixa Víctor Català utilitza el mite de la terra alta i de la terra baixa com a via de plasmació de dues formes de vida oposades: la plana, la de l'utilitarisme i la despersonalització (és a dir, la "no-vida"); la muntanya, com l'espai del misteri, de la lluita i dels ideals (és a dir, la "vida"). -Paisatge i estats d’ànim Les muntanyes:  Representen un món encara confús i poden simbolitzar tant una consciència inquieta i empresonada per la por. La Mar:  E s relaciona amb les rondaies del pastor.Crea gran admiració a la Mila. Potser que també sigui la veritat que troba la Mila al arribar al Cimalt o simplement les esperançes que torna a tenir i els seus somnis de llibertat més enllà de les muntanyes. El Cimalt:   És el cim més alt, on duu el pastor a la Mila quan es troba perduda, sola i c...

Podem agrupar el personatges en dos grups: els principals (Mila, Matias, Pastor i Ànima) i secundaris (Baldiret, Arnau i Marieta ), dins dels personatges principals també es poden fer dos grups el bé i el mal: bé (Mila i Pastor) i mal (Ànima i Matias). Mila: La Mila es una noia j ove, dependent, guapa, insegura, de classe mitja-baix.  La seva personalitat i la seva manera de veure les coses va canviant al llarg de la novel·la, ella es troba en el centre d'un conjunt d'esdeveniments i personatges. La Mila es contraposa a la personalitat d'en Matias, ja que ells dos son molt diferents i això fa que la Mila es senti insatisfeta. S'emparella amb el pastor encara que entre ells dos no passi res, però entre aquests personatges hi ha certa complicitat i s'estimen d'una forma molt especial, l'únic consol de la dona és l'amistat que té amb aquest.   Pastor (Gaietà): El pastor és u n home agradós i servidor, és l'unic personatge que f a...

La natura es presenta com una força còsmica agressiva, opressora i destructora de la protagonista i la seva llibertat, es converteix en un personatge negatiu contra el que ha de lluitar. La Natura com a inici i final de tot el que ens envolta, com a creadora de la bondat primigènia, angèlica (representada pel Pastor), com del mal en estat més pur i cruel (personificat per l’Ànima). 

-Temps (estacions) Del capítol 1-10: 9 d'abril al 12 de maig Capítol 11: 13 de maig al 3 de novembre  Del capítol 12 al 18: 4 novembre al 14 de desembre -Viatge iniciàtic El primer capítol d'aquest llibre s'anomena "La pujada" ja que es quan la Mila i en Matias pujen cap a l'ermita on la Mila encara és una dona depenent, innocent, amb por, amb inseguretats...  Durant els capítols la Mila començara a combatre les seves pors e inseguretats fins arribar al últim capítol, el18;la Davallada en el qual en aquest capítol la Mila ja es una dona independent, segura de si mateixa, independent que desprès de ser violada per l'anima decideix baixa sola. -Fragmentarisme/Estructura interna L'estructura és fragmentària, pròpia del modernisme, cada capítol és concebut com el cant d'un poema, amb una independència estètica perfecta. L'evolució psicologica del personatge, que troba la seva idivindualitat gràcies a la soledat que li provoca la muntanya...

Aquest llibre narra l'evolució de la protagonista, arran dels fets que passen en la trama. La M ila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial; el seu marit, en Matias, és un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional, que intenta fer desapareixer amb la relació personal que manté amb el pastor. Una relació marcada per la cerca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament. La protagonista passa de ser una dona sensible, vulnerable, insegura, dependent del seu marit a ser una dona d'un caràcter dur, independent i segura de si mateixa.

Combinant l'estil directe amb l'indirecte. El subjectivisme és bàsic a tota la novel·la, la realitat parteix d'emocions i sensacions. Ho sabem tot a partir de les sensacions i pensaments de la  Mila . Els altres personatges giren entorn d'ella influenciant-la cadascun de manera diferent.

-Propòsit i característiques És la primera obra ruralista important de l'autora, es defineix estèticament i reflexiona sobre la seva literatura. Contempla el món des de la realitat més crua. Té una percepció limitada i subjectiva de la realitat. -Brevetat i concisió -Domini de la llengua i simbiosi llengua-temàtica -Capacitat d'observació: fets, personatges, varietat i riquesa lingüística  -Presència de nivells de llenguatge diferents: culte,  col·loquial, mots vius de la parla dels pagesos -La recerca de l'ànima catalana La recerca de l'ànima era una n ova manera d‟enfocar la ruralia que trenca amb la visió idíl·lica del segle XIX, trencar amb els ideals. Vol mostrar la pagesía en el moment on Catalunya s'està modernitzant.

-Revista joventut:   va ser una revista setmanal de tendència  modernista  dedicada a la literatura, arts i ciències.  Publicada a  Barcelona  entre els anys  1900  i  1906,  sortia cada dijous i era la portaveu política de la  Unió Catalanista . Els seus redactors provenien de la publicació  Setmana Catalanista , favorable al  catalanisme polític .  Solitud aparegué en forma de fulletó en el suplement de la revista "Joventut" des del maig del 1904 fins a l'abril de 1905. Va tenir que anar lliurant els capítols a mesura que l'obra anava sortint publicada, ja que la seva mare es va posar malalta i ella va tenir que cuidar-la, les presses a què es veié sotmesa no van deixar-la rellegir el que escrivia abans de lliurar-ho,vivia en l'angoixa del calendari i en el compromís d'haver de lliurar en dates concretes el text corresponent. -Etapa ruralista:  La etapa ruralista de Víctor Català va ser a l 1902 quan  p...

-Narrativa modernista (1901-1912) Durant el període modernista, la narrativa viu un moment d’expansió. Aquest fet és provocat,per l’argument del públic lector, que fomenta la producció.  Destaquen, com a gèneres més conreats, la novel·la breu i el conte. Dins de la novel·la trobem tres tendències.  -La novel·la rural - La novel·la decandentista -La novel·la costumista -Naturalisme i simbolisme El  naturalisme  va ser un moviment nascut al 1880 en la  literatura, e l moviment es va estendre per tot Occident.  Pretén copsar la  realitat  de manera absolutament objectiva.  Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. El simbolisme és el  m oviment literari i artístic aparegut a França entre el 1870 i el 1880.  El simbolisme penetrà a Catalunya amb la renovació estètica portada a terme pel Modernisme. E s conve...