Vent d'aram

1. Simbolisme i postsimbolisme

1.1. Introducció al Simbolisme. Charles Baudelaire

El Simbolisme va ser un dels moviments artístics més importants de finals del segle XIX, originat a França ia Bèlgica.

Charles Baudelaire va ser per a alguns la crítica i síntesi del Romanticisme, per a altres el precursor del Simbolisme, i tal vegada hagi estat ambdues coses a la vegada.

1.2. El Postsimbolisme

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.

2. La poesia catalana de postguerra

2.1. La tradició postsimbolista

La tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.

2.3. El nou realisme

Moviment artístic que sorgeix a França cap a finals dels anys cinquanta.

Es relaciona amb el pop-art, amb el que coincideix cronològicament i amb el té algunes característiques en comú. El nou realisme té un plantejament més romàntic i menys fred o crític sobre la realitat de la societat moderna.

2.3.1. El realisme històric

El realisme històric és un moviment literari comprés entre els anys 1959 i 1968. Aquest moviment propugnà el rebuig i la ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya fins aquest moment. Aquest moviment és un intent d'inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació política del país per tal de lluitar contra el franquisme l'època. El realisme històric va recuperar la tradició realista autòctona.

2.3.2. La poesia de l'experiència

Es tracta d’una alternativa poètica que planteja la vida com a matèria del poema. La poesia narra experiències personals i col.lectives, i ho fa fugint de tot excés metafòric; ha de ser intel·ligible.

3. Joan Vinyoli

3.1. Vida i obra

Va començar a guanyar els primers premis de poesia durant la dècada de 1950, tot i que el reconeixement públic li arribà a principi dels anys 1970. Entre els 1970 i 1984 va publicar regularment i va rebre diversos reconeixements. La seva obra poètica relaciona la seva trajectòria vital amb la seva obra, amb un cert sentit místic on es pregunta per la fe. Durant els darrers anys, Vinyoli ha esdevingut un poeta de referència per als nous escriptors catalans, la seva obra s’ha reeditat i és un dels poetes més citats pels seus companys del segle XXI.

3.3.1. El títol

El títol fa referència al vent que bufa a la tardor, l'època en la que deixem la joventut enrere i ens dirigim cap a la bellesa, l'època se la plena maduresa que, d'una banda, implica experiencia, pero que, de l'altra significa decadencia i fragilitat física.

3.3.2. Temes

l'obsessió del pas del temps i els efectes devastadors que té. Pensem que Vinyoli, com a home malalt que era, els vivia de manera molt més intensa que altres persones amb una salut més resistent.

3.3.3. Estructura

La primera part és la més extensa, té com a tema principal la reflexió del poeta sobre el pas del temps. A través de la natura explora el seu interior, la seva identitat i la d'allò que l'envolta. En alguns poemes parla dels abismes de l'existència, la solitud, la por, l'angoixa...

La segona part té com a tema principal l'amor. Predominen els poemes de tematica amorosa, d'amor, de desamor, de guany i de perduda. Tracta tambe l'aspecte sensorial i eròtic.

La tercera part és la més breu, té coma tema central la mort: el poeta accepta que ha de morir i confia en el poder de la paraula per salvar-se d'aquest final absolut.

3.3.4. Tècniques: mètrica i recursos expressius

Tot i que a l'inici i al final de la seva carrera poètica o de la seva vida de poeta, va usar la rima, la majoria dels seus llibres i, concretament "Vent d'aram", es composa de poemes anisosil·làbics sense rima, la majoria amb algun vers esglaonat i, alguns, amb una divisió estròfica que respon més a una intenció temàtica que a l'intent d'adaptar-se a alguna forma poética. Podríem dir que pasa del (pre)domini mètric al (pre)domini de la imatge conforme va evolucionant i arribant a la maduresa poètica.

3.3.5. Símbols

L'aigua --> És el silenci i el buit, el riu del temps és la vida del mar de vegades inquietant, tranquilitzador, acostuma a mostrar els abismes de l'exsistencia, la por, la solitud i l'angoixa.

L'arbre --> L'ésser que lliga la terra amb el cel, imatge de verticalitat, de síntesi entre la vida física i l'espiritual.

Metamorfosis animals --> expressa la vulnerabilitat humana.

El gall --> El gall associat al paisatge interior, terrestre i a la cerca del poeta i amb el crit trenca el silenci per superar-lo a fi de trobar el camí, la llum en la foscor. Per tant, el gal ajuda el poeta a trobar el que cerca sense pausa.