Ball robat - Joan Oliver

1. El teatre català al segle XX

1.1 Del Modernisme a la guerra civil. Els teatre als anys 30
Als anys 30 del segle XX van conviure el teatre modernista, noucentista i el començament de les primeres avantguardes: expressionista, etc. Van ser anys de consum massiu de teatre i d'intents renovadors profunds en l'escena. El nou marc autonòmic va permetre iniciar un nou procés institucionalitzador al Principat. El govern es va plantejar la necessitat de crear diversos teatres oficials i de renovar les entitats ja existents.



1.2. El teatre de postguerra
Entre els anys 1939 i 1946 el teatre en català va desaparèixer totalment de la vida pública. A partid d’aquesta data el règim franquista va permetre les representacions en català amb algunes limitacions, però la seva situació a partir de la dècada dels 40 era crítica. Les trabes de la censura i els pocs espais dedicats al teatre en català feien molt difícil l'aparició de nous dramaturgs en un moment en què, donada la prohibició del català als mitjans de comunicació, el teatre era l'únic espai per a l'expressió pública de la llengua.
Els anys 1946 i 1955, les obres solien ser de Sagarra, més tard van aparèixer nous autors com: Joan Oliver i Manuel de Perdolo.
Les obres després de la guerra civil mostren l'adequació als gustos del públic, la comèdia burgesa.
En alguns casos introdueix una reflexió sobre la humanitat.
L'any 1955 es va iniciar la recuperació d'aquest gènere.

1.2.1 Els corrents principals
Uns corrents dramàtics europeus variats, contradictoris i ambiciosos que volen reflectir la complexitat històrica i ideològica del segle XX. 


1.2.2. Una cultura sense llibertat
A la dècada dels cinquanta del segle XX, la consolidació de la dictadura franquista anà acompanyada de l'obertura d'unes primeres escletxes públiques per a la recuperació de la cultura catalana.Més tard el règim franquista autoritzà la representaciód'obres en català a la primavera del 1946.

1.2.3. La censura
La censura i la normativa vigents ometien tot intent de renovació de la cultura catalana. Gairebé no s’emetien obres estrangeres i les que ho feien, era sota una gran quantitat de regulacions, i encara menys s’estrenaven noves obres en català

1.2.4. L'alternatica ADB

L’escapatòria a l’oblit del teatre va ser la creació l’any 1954 de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Aquesta companyia intentava millorar l’escena catalana a través d’una companyia no professional. 

Era una entitat privada que rebia suport i finançament per part de la burgesia i els intel·lectuals més catalanistes. Joan Oliver fou un activista de l’ADB, fins i tot a l’entitat se la va anomenar “Ca n’Oliver”. A l’ADB, Oliver va donar forma a la seva part dramaturga i de traductor, finalment va aportar a l’associació els seus textos originals, traduccions i adaptacions.

El recull d’obres que tenia l’ADB eren com els dels teatres nacionals, aquesta entitat promovia els dramaturgs catalans, les traduccions i participa en la formació de directors i actors.  L’entitat va ser clausurada per part de les tropes franquistes juntament amb altres institucions catalanes que intentaven, també, recuperar la cultura del país.

1.2.5. La visió de "Jonás"
Oliver escrivia en els mitjans de comunicació a través del pseudònim de Jonás. Aquest personatge transmetia la visió irònica que Joan Oliver tenia sobre el teatre català, la seva degradació literària i comercial.

Defensava les traduccions perquè a través d’elles l’autor podia reflectir les corrents estrangeres. Criticava la poca utilitat social que tenia el teatre de l’època i la passivitat de la burgesia davant la degradació del teatre, demanava que proporcionessin unes instal·lacions adequades.  

Felicitava i admirava a la minoria de la societat que defensava la llengua, la literatura i la cultura catalana. Entenia que el teatre català era un paper en blanc amb la qual cosa, era més fàcil crear tendència. 

2. Joan Oliver

2.1. Biografia
Joan Oliver i Sallarès va neixèr el 29 de novembre de 1899 a Sabadell i va morir a Barcelona el 18 de juny de 1986. Oliver emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart,va ser un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del segle XX.
Joan Oliver va ser el quart de deu germans, dels quals només en van sobreviure quatre. Entre 1909 i 1916 va estudiar als Escolapis de Sabadell. Amb només 13 anys va publicar el primer poema en català a La Gaseta del Vallès, i el 1918 va escriure el primer llibre de poemes: Primícies, exemplar no publicat, que consta de dibuixos del seu germà Antoni. Posteriorment, entre 1916 i 1921, Dret a la Universitat de Barcelona. Del 1918 al 1920 publica mitja dotzena de poemes al Diari de Sabadell. Del 1923 al 1928 hi publicar poemes i altres textos i en va ser redactor i director.
El 1926 Joan Oliver s'establí a Barcelona. El 1928 va publicar el seu primer llibre de prosa, el 1934 l'editorial sabadellenca Contraban li va publicar el primer poemari. L'any 1936 va publicar el Bestiari, amb el qual va guanyar el premi Joaquim Folguera.
Durant la Guerra Civil espanyola es va comprometre políticament amb el bàndol republicà. Va ser nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans, filial de la Unió General de Treballadors i fou autor de la lletra de l'himne de l'Exèrcit Popular Català. A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes, depenent de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Fou un dels organitzadors del Servei de Biblioteques al Front.
El novembre de 1985 Joan Oliver es va sotmetre a una operació de la qual ja no es recuperaria. Els darrers mesos els va passar sense tenir interès per gran cosa i finalment va morir a Barcelona el 18 de juny de 1986.

2.2. L'obra literària
Ball robat és una comèdia dramàtica de Joan Oliver que mostra el fracàs del matrimoni de tres parelles d’amics, totes tres de classe benestant. Recupera la crítica de les relacions familiars burgeses de l'etapa inicial del seu teatre.
S'origina a partir del relat Escena d'alcova, es va editar dins de Tres comèdies.
L'obra va ser escrita entre l'abril i finals del 1954, tot i que no es va estrenar fins al 2 de juny del 1958. 

2.2.1. Poesia
En la poesia de Pere Quart no s'hi poden marcar èpoques diferents; és una poesia evolutiva i, si aparentment hi ha salts, aquest no són temàtic-formals, sinó el resultat de la seva lluita per una expressió justa, paral·lela als canvis radicals de la seva vida i de la història de Catalunya. 

2.2.2. Prosa
La prosa és de caire més periodístic o el teatre. Aquest darrer gènere, però, suposa un intent lloable de normalització de l'escena catalana a través del qual Oliver, tot adreçant-se al gran públic, atacava alhora, amb el seu sentit crític habitual.

2.2.3. Obra dramàtica. Evolució i obres
L’obra dramàtica de Joan Oliver no va trobar ni l’entorn dramatúrgic ni el públic que possibilités l’èxit escènic. 



3. Ball robat

3.1. Producció i estrena
Joan Oliver va aconseguir estrenar Ball robat al juny del 1958 al Teatre Candilejas de Barcelona en sessió de tarda i nit organitzada per l'Agrupació Dràmatica de Barcelona. El mateix autor va dirigir-la.
La premsa no es va interessar gaire per l’estrena de cap obre teatral però l’obra va rebre comentaris favorables, que elogiaven l’estructura i la ironia. La rebuda del públic va ser satisfactòria en una obra on predomina la paraula, la variació que va introduir Oliver va ser; donar més importància a la moralina que al triangle amorós.

3.2. Una "comèdia dramàtica"
Ball robat és una comèdia dramàtica de Joan Oliver que mostra el fracàs del matrimoni de tres parelles d’amics, totes tres de classe benestant.

3.3. Els triangles
Oliver mostra tres triangles sentimentals que són el suport del joc dramàtic. Són uns triangles imperfectes, que tendeixen, només, a crear parelles noves, ja que sempre hi trobem un element que es troba en una situació inestable. Els triangles són els següents: Mercè i Oleguer, Núria i Cugat, Oriol i Eulàlia.

3.4. Personatges
Els membres de les tres parelles de matrimonis pertanyen a una classe social uniforme des del punt de vista ecónomic, cultural i lingüístic.
Els tres homes protagonistes assumeixen cadascun un reputat estatuts social: l'intel·lectual (Cugat), l'advocat (Oleguer) i l'industrial (Oriol). Les dones, en canvi, redueixen la seva activitat a l'organització de la casa i la cura dels fills.3.5. L'estructura
La distribució de ball robat en tres actes i un epíleg permet d'encadenar les combinacions binàries que esbossen els triangles potencials i,encara que la comèdia quedi oberta,resoldre les equacions possibles en un epíleg final.

-1r acte: triangle Cugat-Mercè-Oleguer i s'anuncia el triangle Cugat-Núria-Oriol
-2n acte: resol el triangle Cugat-Mercè-Oleguer
-3r acte: topada Oriol-Núria i hi ha el diàleg de totes les dones on parlen sobre els seus marits
-Epíleg: desfà els triangles amb el retorn al punt de partida

3.6. L'espai
En el primer acte l'acció passa en el dormitori de la parella Cugat- Mercè, el segon acte es situa a la sala d'estar del matrimoni Oleguer- Eulàlia i en l'acte tres ens situem a la sala amb la terrassa de la parella Oriol- Núria. Els tres espais transcorren a l'ambit domus, menys el epíleg que transcor en un restaurant.

3.7. El tempsEn el primer acte l'acció passa a la nit i les primeres hores del matí d'un dia del final de la primavera, exactament un dimecres 19 de juny. El segon acte és 20 minuts després i el tercer una mica més tard.

3.8.El desenllaçComença amb el final del discurs del Cugat, els personatges estàn sentats segons els hi mane el cor. Les parelles surten a la llum, però aixo no trenque els matrimonis, és més és refan i amb vincles més forts que mai.
Així que el final d'aquesta obra és obert.