Feliçment, jo sóc una dona - Maria Aurèlia Campany
1. La narrativa des postguerra
1.1. Els nous models de la narrativa contemporània
És una rama de la literatura que aborda diverses temàtiques com a resultat d'un procés històric i els seus principi se situa a la època posterior a les guerres mundials sobretot a la segona Guerra Mundial, ja que es va modificar la manera de pensar, costums i manera d'expressar-se de la narrativa tradicional.
1.2. La novel·la catalana de postguerra
Els catalans que el 1939 deixaren el país van organitzar-se molt aviat per tal de mantenir vius uns lligams cívics i emotius i, alhora, d’afirmar i conservar la llengua i la cultura catalanes.
2. Maria Aurèlia Campany
2.1. Vida i obra
Fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.
Estudià a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que, a més de la narrativa, es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.
2.2. Obra narrativa: característiques
Tota narració conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar a la història a través del diàleg o els seus pensaments es poden reproduir l'estil indirecte.
Hi ha un narrador que conta els fets, és l'única font d'informació per al lector i sol oferir una determinada interpretació de la història (que acostuma a estar narrada en passat).
La història és fictícia i el narrador també (encara que sigui el mateix autor), tot i que subjecte a les regles de la versemblança i la coherència discursiva.La història pot coincidir o no amb la trama, l'ordre en què es presenten els fets al lector, ja que la comunicació és diferida.
3. Feliçment, jo sóc un dona
3.1. Gènesi de la novel·la
És una amalgama de materials narratius, en que l'escriptra barreja els generes literaris i n'explora els mateixps limits en un intent de dona resposta als problemes que arrossegava la novel·la catalana des de principis del segle XX.
3.3. Gènere i estructura
La novel·la adopta la forma d'una autobiografìa ficticia, aprofta les estructures del gènere picarestc
3.4. Espai i temps
Es mostra amb el pas del narrador en primera persona a un narrador en tercera persona. D'aquesta manera, Maria Aurèlia Capmany trenca amb el model autobiogràfic i dóna lloc a una estructura més emparentada amb la novel·la realista del segle XIX. D'altra banda, repercuteix en el temps narratiu
3.5, Personatges
Feliçment, jo sóc una dona ens permet observar uns personatges que transiten al voltant de Carola Milà acomboiats per una societat que els fa d’escenari de les seves vides. Capmany ens ofereix una dona, Carola Milà, que s’adapta a la seva societat, sense lluita, sense denuncia, sense discurs però amb l’enorme capacitat d’induir-nos a la reflexió constant sobre el paper de la dona, la seva identitat i la importància dels referents per a la seva construcció.
Com a personatges més importants masculins tenim: Pujades (el fill de l’amo de la fàbrica) El noi tenia 17 o 18 anys i la seva mare uns 16 quan l’empaitava pels racons i la va deixar embarassada, i l’avi Milà els atrapava.
I com a dones la Donya Teresa (l’àvia paterna de Carola) i la seva mare.
3.6. Lleguatge i estil
se situa en el punt d'intersecció de dos temàtiques vertebradores de l'obra de Maria Aurèlia Capmany: la problemàtica feminista i "la relació entre l'esdevenir històric i la transformació de l'individu".
1.1. Els nous models de la narrativa contemporània
És una rama de la literatura que aborda diverses temàtiques com a resultat d'un procés històric i els seus principi se situa a la època posterior a les guerres mundials sobretot a la segona Guerra Mundial, ja que es va modificar la manera de pensar, costums i manera d'expressar-se de la narrativa tradicional.
1.2. La novel·la catalana de postguerra
Els catalans que el 1939 deixaren el país van organitzar-se molt aviat per tal de mantenir vius uns lligams cívics i emotius i, alhora, d’afirmar i conservar la llengua i la cultura catalanes.
Revistes culturals i de partits, conferències, commemoracions, edicions de llibres, etc. , serviren d’elements aglutinadors dels catalans de la diàspora i de substitutiu de les activitats que no es podien dur a terme a la península
2. Maria Aurèlia Campany
2.1. Vida i obra
Fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.
Estudià a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que, a més de la narrativa, es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.
2.2. Obra narrativa: característiques
Tota narració conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar a la història a través del diàleg o els seus pensaments es poden reproduir l'estil indirecte.
Hi ha un narrador que conta els fets, és l'única font d'informació per al lector i sol oferir una determinada interpretació de la història (que acostuma a estar narrada en passat).
La història és fictícia i el narrador també (encara que sigui el mateix autor), tot i que subjecte a les regles de la versemblança i la coherència discursiva.La història pot coincidir o no amb la trama, l'ordre en què es presenten els fets al lector, ja que la comunicació és diferida.
3. Feliçment, jo sóc un dona
3.1. Gènesi de la novel·la
És una amalgama de materials narratius, en que l'escriptra barreja els generes literaris i n'explora els mateixps limits en un intent de dona resposta als problemes que arrossegava la novel·la catalana des de principis del segle XX.
3.3. Gènere i estructura
La novel·la adopta la forma d'una autobiografìa ficticia, aprofta les estructures del gènere picarestc
3.4. Espai i temps
Es mostra amb el pas del narrador en primera persona a un narrador en tercera persona. D'aquesta manera, Maria Aurèlia Capmany trenca amb el model autobiogràfic i dóna lloc a una estructura més emparentada amb la novel·la realista del segle XIX. D'altra banda, repercuteix en el temps narratiu
3.5, Personatges
Feliçment, jo sóc una dona ens permet observar uns personatges que transiten al voltant de Carola Milà acomboiats per una societat que els fa d’escenari de les seves vides. Capmany ens ofereix una dona, Carola Milà, que s’adapta a la seva societat, sense lluita, sense denuncia, sense discurs però amb l’enorme capacitat d’induir-nos a la reflexió constant sobre el paper de la dona, la seva identitat i la importància dels referents per a la seva construcció.
Com a personatges més importants masculins tenim: Pujades (el fill de l’amo de la fàbrica) El noi tenia 17 o 18 anys i la seva mare uns 16 quan l’empaitava pels racons i la va deixar embarassada, i l’avi Milà els atrapava.
I com a dones la Donya Teresa (l’àvia paterna de Carola) i la seva mare.
3.6. Lleguatge i estil
se situa en el punt d'intersecció de dos temàtiques vertebradores de l'obra de Maria Aurèlia Capmany: la problemàtica feminista i "la relació entre l'esdevenir històric i la transformació de l'individu".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada